Aplicació de nanoòxid de ceri en polímers

La nanocèria millora la resistència a l'envelliment ultraviolat del polímer.

L'estructura electrònica 4f del nano-CeO2 és molt sensible a l'absorció de la llum, i la banda d'absorció es troba principalment a la regió ultraviolada (200-400 nm), que no té cap absorció característica a la llum visible i té una bona transmitància. El CeO2 ultramicro ordinari utilitzat per a l'absorció ultraviolada ja s'ha aplicat a la indústria del vidre: la pols ultramicro de CeO2 amb una mida de partícula inferior a 100 nm té una capacitat d'absorció ultraviolada i un efecte de blindatge més excel·lents. Es pot utilitzar en fibra de protecció solar, vidre d'automòbils, pintura, cosmètics, pel·lícules, plàstics i teixits, etc. Es pot utilitzar en productes exposats a l'exterior per millorar la resistència a la intempèrie, especialment en productes amb alts requisits de transparència, com ara plàstics i vernissos transparents.

L'òxid de nanoceri millora l'estabilitat tèrmica del polímer.

A causa de l'estructura electrònica externa especial deòxids de terres rares, els òxids de terres rares com el CeO2 afectaran positivament l'estabilitat tèrmica de molts polímers, com ara PP, PI, Ps, niló 6, resina epoxi i SBR, que es pot millorar afegint-hi compostos de terres rares. Peng Yalan et al. van descobrir que, en estudiar la influència del nano-CeO2 en l'estabilitat tèrmica del cautxú de metil etil silicona (MVQ), el Nano-CeO2_2 pot millorar òbviament la resistència a l'envelliment per calor i aire del vulcanitzat MVQ. Quan la dosi de nano-CeO2 és de 2 phr, altres propietats del vulcanitzat MVQ tenen poca influència en el ZUi, però la seva resistència a la calor ZUI és bona.

L'òxid de nanoceri millora la conductivitat del polímer

La introducció de nano-CeO2 en polímers conductors pot millorar algunes propietats dels materials conductors, cosa que té un valor d'aplicació potencial en la indústria electrònica. Els polímers conductors tenen molts usos en diversos dispositius electrònics, com ara bateries recarregables, sensors químics, etc. La polianilina és un dels polímers conductors amb alta freqüència d'ús. Per tal de millorar les seves propietats físiques i elèctriques, com ara la conductivitat elèctrica, les propietats magnètiques i la fotoelectrònica, la polianilina sovint es combina amb components inorgànics per formar nanocompostos. Liu F i altres van preparar una sèrie de compostos de polianilina/nano-CeO2 amb diferents proporcions molars mitjançant polimerització in situ i dopatge d'àcid clorhídric. Chuang FY et al. van preparar partícules nanocompostes de polianilina/CeO2 amb estructura de nucli-escorça. Es va trobar que la conductivitat de les partícules compostes augmentava amb l'augment de la relació molar de polianilina/CeO2, i el grau de protonació arribava al voltant del 48,52%. El nano-CeO2 també és útil per a altres polímers conductors. Els compostos de CeO2/polipirrol preparats per Galembeck A i AlvesO L s'utilitzen com a materials electrònics, i Vijayakumar G i altres van dopar nano CeO2 en un copolímer de fluorur de vinilidè-hexafluoropropilè. Es prepara el material d'elèctrode d'ions de liti amb una excel·lent conductivitat iònica.

Índex tècnic de nanoòxid de ceri